La bola de neu postmoderna

 Activitat 1. La bola de neu (estímul) — Contextualització

  • Portar una bola de neu (per anar bé amb una figura d’un ésser viu a l’interior) a classe i començar la sessió proposant una pluja d’idees col·lectiva sobre què transmet aquest element.

 

Activitat 2. Lectura de la primera part: ATLAS CRYSTAL WORKS

  • Lectura individual.

 

Activitat 3. Comprensió lectora: ATLAS CRYSTAL WORKS

  • Individualment, fes una llista de paraules que no entenguis i busca-les al diccionari.
  • Després, en grups de quatre, fer una llista dels elements importants del text (agafeu una idea o dues de cada paràgraf).

 

Activitat 4. Comprensió lectora: Referències — Descontextualització

Citizen-Kane-Welles-Podium

  • Per grups, visionar l’escena de Ciutadà Kane i anotar quines idees se’n desprenen.
  • Fer el mateix amb el fragment d’El cor és un caçador solitari, de Carson McCullers.
  • Relacionar les idees amb el fragment de Germà de gel.
  • Visitar la localització que se cita al text mitjançant Google Street View i identificar quins elements del text identifiquen a la pantalla.

 

 

 

Continua llegint

‘La gatera’, de Muriel Villanueva

He somniat en l’accident. Teníem dotze anys. El que he somniat és, com sempre, que el Ricard no es moria. No sé per què havia de morir-se si anava al meu costat i jo no vaig morir-me. I realment, aquell dia, no en el somni sinó aquell dia, per un moment em va semblar que no es moria. Fins i tot per un moment em va semblar veure’l caminant fora del Citroën, allunyant-se’n. Però hi havia tant de fum i tanta gent d’altres cotxes que m’ho devia imaginar. Jo mateix havia comprovat abans de sortir del cotxe que els pares ben morts. Però el Ricard ja no el vaig veure, després de l’impacte. El primer que vaig fer en reaccionar i prendre consciència de la situació va ser mirar cap a l’esquerra i el Ricard no hi era, o em va semblar que no hi era, però, és clar, jo estava en estat de xoc. El pare encara va estossegar amb el cap calb sobre el volant i la cua mig desfeta abans de deixar caure els braços morts. La mare estava estampada Contra el vidre, amb mig cos sobre el motor, ja esventrat el capot verd, perquè no portava cinturó. Del motor sortien flametes petites i de la seva samarreta celeste també. Continua llegint

‘Germà de gel’, d’Alicia Kopf

ATLAS CRYSTAL WORKS

La bola de neu era al fons d’un calaix a la còmoda del pis de lloguer. La tinc sobre la pila de papers del meu escriptori —els documents que faig servir per investigar les meves obsessions blanques— com a petjapapers. A l’interior hi ha dos angelets càndidament empresonats, que preguen semidespullats com si l’aigua i la neu que hi flota no tingués res a veure amb ells. L’esfera de vidre reposa sobre el peu d’un llibre de plàstic, una bíblia en miniatura. Voldria que la bola fos buida; expresso el meu desig a internet. Trobo algunes fàbriques als Estats Units que les fan a gust del consumidor, fins i tot hi poden posar una foto a dins. Segons la pàgina web, la història de les boles de neu està poc documentada, però sembla que les primeres es van fabricar a França al segle XIX. Aquest objecte pot haver aparegut com a successor del petjapapers de vidre —un altre objecte fascinant—, que va arribar a ser popular en èpoques anteriors. Continua llegint