La seqüència didàctica es pot definir com un «conjunt organitzat d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, centrat al voltant d’una tasca precisa de producció oral o escrita, tot acompanyant els alumnes a apropiar-se d’un “objecte” determinat» (Olivier Dezutter, citat per Ramos (2017). Es divideixen en tres fases, que en literatura coincideixen amb les fases de lectura literal, lectura inferencial i lectura crítica. Ambròs, Ramos i Rovira (2017) en destaquen les següents característiques:

1. Contextualització

La primera fase tracta de situar els objectius en un context proper a l’alumnat (en literatura és l’estímul que fa d’introducció al text) mitjançant vincles o despertant-los la curiositat. Cal crear un conflicte cognitiu i avaluar com l’alumnat el resoldria amb el que ja sap. El professorat mostra, qüestiona i dissenya un camí pautat perquè l’alumnat vegi lògica en les activitats.

2. Descontextualització

Mitjançant la guia del professorat, que acompanya, ensenya i reorganitza, l’alumnat ha de fornir-se dels continguts necessaris per al desenvolupament de la seva competència. En aquesta fase les possibilitats de treball són múltiples i, en literatura, cal una lectura repetida del text i una posterior reflexió.

3. Recontextualització

Fase en la qual l’alumnat ha de sistematitzar allò après, relacionar continguts i utilitzar-los per a desenvolupar una tasca (de síntesi) i ha de resoldre el repte inicial aplicant noves competències. També cal que l’alumnat realitzi una activitat metacognitiva sobre què ha fet, com ho ha fet i què ha après. El professorat ha de revisar críticament les activitats, avaluar i establir un retorn. També cal promoure l’autoavaluació i la coavaluació.